POEMA V

Pare,
No sabies llegir ni escriure.
No sabies de lletra.

Analfabet, es diu això d'una manera expeditiva,
un mot que em fa un gran dany cada vegada que l'escolte
i l'entenc desdenyosament injust.

Caldria matisar.
Hom no pot dir analfabet imponentment.

Intuïtiu, em vares dur als millors mestres de venusa,
més endavant de roma
i fins i tot em vas permetre anar a Grècia.
com t'ho podria agrair, pare.

Em recorde.
Jo escrivia, assegut a la taula,
i tu, dempeus darrere meu,
miraves els signes que traçava jo
com si anasses llegint-los
o patint-los,
no ho sé.

De vegades em demanaves que et llegís allò que jo havia escrit.
No ho entenies però ho intuïes.
El meu llatí ja no era el teu llatí.
I callaves després.

Ara,
mentre escric açó,
et sent darrere, a les meues espatles,
et tinc o et necessite.

Per això he interrumput un himne a venus
i t'he escrit açò
molt devotament,
pare.