La Primera Guerra Mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre 1914 i 1918 i en la que hi van intervenir les principals potències europees, però també altres països d'arreu del món. Dels 32 països participants, els principals països involucrats van ser, d'una banda, els anomenats «aliats»: França, l'Imperi Britànic, Sèrbia, l'Imperi Rus, els Estats Units i Itàlia, i de l'altra les «Potències Centrals»: l'Imperi Alemany, l'imperi Austrohongarès, l'Imperi Turc i Bulgària.
Finalitzà amb la signtura de l'armistici l'11 de novembre de 1918, que establia la derrota de les potències centrals, provocada més per un desgast que impossibilitava la continuació de l'esforç militar que no pas per cap derrota militar. En aquest sentit, i amb la decisió dels dos bàndols de no arribar a un statu quo després dels primers mesos de guerra, amb l'estil de guerra de desgast i guerra total, la I Guerra Mundial representa un canvi radical respecte als conflictes del segle XIX. Durant tota la guerra ambdós bàndols van haver d'anar adaptant-se a noves situacions estratègiques, per a les quals no estaven preparats. Hi respongueren amb una escalada militar sense precedents en la història europea que causà un total de nou milions de morts.
La guerra va donar lloc a una profunda reestructuració de la geografia europea: quatre grans imperis, l'austrohongarès, l'alemany, l'otomà i el rus, van deixar d'existir, i van aparèixer els nous estats de Txecoslovàquia, Iugoslàvia, Hongria, Estònia, Letònia, Lituània, Finlàndia i Polònia. Alemanya, a més, perdé les seves colònies d'ultramar.
viernes, 27 de marzo de 2009
La Caputxinada
La Caputxinada és el nom amb que es coneixen els fets que varen tenir lloc al convent dels Pares Caputxins de Sarrià (Barcelona), entre el 9 i el 11 de març de 1966 amb motiu de l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) on s'havien d'aprovar la declaració de principis i els estatuts del sindicat. Hi assistiren 450 representants d'estudiants, professors i intel·lectuals, com Salvador Espriu, Ernest Lluch, Oriol Bohigas, Maria Aurèlia Capmany, Antoni Tàpies, Jordi Solé Tura, Raimon Obiols, Josep Maria Benet i Jornet, Montserrat Roig i Fransitorra, Ricard Salvat, Joan Oliver, José Agustín Goytisolo, Albert Ràfols-Casamada, Manuel Sacristán, Francisco Fernández Buey, Josep Maria Trias de Bes i Serra, Mercè Sala i altres.
El setge i posterior assalt al convent de la policia franquista ordenat pel comissari Vicente Juan Creix i el responsable de governació Camilo Alonso Vega engegà un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana, que fou el germen de la Taula Rodona Democràtica de l'oposició catalana (antecedent de l'Assemblea de Catalunya), i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista de sectors eclesiàstics, amb una manifestació de capellans a Barcelona l'11 de maig del mateix any.
El setge i posterior assalt al convent de la policia franquista ordenat pel comissari Vicente Juan Creix i el responsable de governació Camilo Alonso Vega engegà un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana, que fou el germen de la Taula Rodona Democràtica de l'oposició catalana (antecedent de l'Assemblea de Catalunya), i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista de sectors eclesiàstics, amb una manifestació de capellans a Barcelona l'11 de maig del mateix any.
viernes, 20 de marzo de 2009
Regenta
La Regenta és una novel·la de Leopoldo Alas "Clarín" que representa un dels màxims exponents del naturalisme espanyol. Explica la història d'Ana Ozores i els seus amors amb el capellà de Vetusta (una al·legoria d'Oviedo) i com topen amb les convencions de l'època. Un altre rival amorós, el típic Don Juan, entra en joc per complicar la trama. Escrita en 1884, de seguida va comptar amb l'èxit del públic, que va motivar adaptacions al cinema i la televisió.
L'autor critica la vida de província, que provoca un avorriment mortal en la protagonista i és la causa dels seus problemes sentimentals, en la línia d'altres obres de l'època com Madame Bovary o Anna Karenina. L'heroïna busca un amor romàntic, ben allunyat del que li pot oferir el seu marit, un burgès sense passió. Les alternatives entre la seducció i l'enteniment personal però pecaminós acaben amb la pau del poble.
Destaquen les descripcions del paisatge i dels sentiments dels personatges. La narració és en tercera persona omniscient i l'estructura avança linealment.
L'autor critica la vida de província, que provoca un avorriment mortal en la protagonista i és la causa dels seus problemes sentimentals, en la línia d'altres obres de l'època com Madame Bovary o Anna Karenina. L'heroïna busca un amor romàntic, ben allunyat del que li pot oferir el seu marit, un burgès sense passió. Les alternatives entre la seducció i l'enteniment personal però pecaminós acaben amb la pau del poble.
Destaquen les descripcions del paisatge i dels sentiments dels personatges. La narració és en tercera persona omniscient i l'estructura avança linealment.
Pilar Prim
La història comença quan en Marcial Debergà coneix la Pilar Prim (viuda de don Andreu Dou) dins el tren i a Elvira Prim (filla de Pilar) i a l'Enriquet (fill de Pilar). Arriben a Sardenya per curar l'Enriquet que està malalt confiant en que l'aire dels Pirineus el curarà i se instal·len dins un casa què és realment dels germans del home de la Pilar. Elvira escriu a la Tieta Julia que han arribat be.
En un principi la Pilar (ja instal·lada) no s'avorreix pero aixi com passa el temps la Pilar pensa amb en Debergà per poder-lo casar amb la filla o per ella? Reben la visita dels Roig (Pomposa i Rosendo) mare i fill. A la casa de la Pilar ariba un ram de flors sense tarjeta que fa pensar que es den Debergà; però en Rosendo fa creure a Elvira què el ram és seu ja què ell desitja a Elvira. Però na Elvira en realitat no vol en Rosendo, la Elvira està pensant en tot moment amb en Debergà. Van a comprar pastissos a la Pastisseria del poble i devora la pastisseria troben en Debergà i saben que en realitat el que ha enviat el ram de flors a estat en Debergà i decideixen anar de excursió a Font Romeu. Per tant la Elvira descubreix que en Rosendo és un mentider i això provoca que el rebutgi.
Lo endemà en Debergà, el nen xacó, Pilar i la filla, se'n van de excursió amb un carruatje i es topen amb la Pomposa Roig i el seu fill (en Rosendo) que estan allà de casualitat. En Debergà a de dinar amb na Pilar ja què han anat de exursio junts i na Pomposa. Fa tot el posible perquè en Debergà deixi la Pilar i es vagi a dinar amb ella ja que pereix a ser, que entre ella i en Debergà altre temps hi ha algut alguna cosa, dins un Balneari, pot esser fossen amants. Però no aconsegueix retenir en Debergà, ja que a ell li agraden Pilar i la filla. Mentrestant la pilar te una conversació amb la seva filla i parlen sobre en Debergà. La mare dedueix que a la filla li agrada i deixa de pensar amb ell com a posible home.
Na Elvira pensa que es per culpa dels Roig que en Marcial s'envà cap a Barcelona i confesa que està enamorada de'n Marcial. A la mare Pomposa, es dona compte de que en Marcial a fuit de ella i s'està desenganant de ell. Mentres fa una visita a la Pilar, per veure què en pot treure ja que pensa, que en Debergà esta per les Dou.
Arriben els parents de la Pilar a la casa, son dos oncles i una tia, i tenen una conversa am la Pomposa, la qual, intenta ficar tot el mal posible, degut el qual, els oncles intenten separar l'Elvira de'n Marcial, ja que la Pomposa vol en Debergà per a ella. En Robert ( un oncle de L'Elvira) vou la trama de la Pomposa i ho comunica a la Pilar la Pilar està rabiosa. La tieta Julia proposa a L'Elvira anar de viatge a San Sebastià o les provincies, o allà on vulgui (en realitat, perquè olvidi a Marcial i agafi un altre jove que ells tenen apreperat per a ella), Elvira acepta.
La Pilar començà a estar incomode, però no se'n va de la casa perque es beneficios per L'Enric. I rep un telegrama de Osita, diguent que el seu pare està molt malament i se'n va amb l'Enriquet, quan arriba, el senyor Prim ja es mort. Debergà va a donar el condol a Pilar i ella li demana que durant l'entarrament s'en encarregui de Enriquet, cosa que en Debergà acepta. Na Pilar sent molta soletat sense el seu pare i parla amb en Debergà com a amic. Mentres, rep un telegrama, de L'Ortal dels seus parents que vendran pels funerals, el capellà que hi va a fer les exequies parla amb la Pilar i ella se entera de que probablement el oncles se'n endugueren, de viatge a L'Elvira per intentar casar-la amb un tal Echevarria ( això li fa notar en Debergà).
En Debergà fa reflexions sobre ell mateix i es dona compte de que se està enamorant de na Pilar i aquest amor es correspost i per saber-ho sert va a veure na Nodiera una antigua amant actriu amb la idea de juntarse amb ella pero ella, en té un altre.
Arriben en els Ortals amb Elvireta i un jove que es n'Amós Echeverria Elvira diu a la seva mare que estima a L'Amós, Pilar li fa reflexions a la Elvira sobre l'Amós i a la fi, li dona la seu vist i plau perque es casi amb ell. Es topen amb la Pomposa quan van de compres i tenen una gran discussió amb ella i es barallen.
Els oncles, na Pilar i l'Elvira parlen sobre la dot que li donara Pilar a Elvira quan es casi amb Amós, Elvira no pot, es pobre en relació a n'Amós què és ric, ella troba que no pot donar de cap de les maneres la dot a la filla, però els oncles li monten una trama per la cual ella accedeix a endautar-se amb ells, tot per donar-li la dot i quedar bé davant la societat. La filla es casa i van de viatge de noviis a Italia. Na Pilar fa una visita a la seva amiga Osita i li parla sobre la dot de l'Elvira. L'Osita li obre els ulls i descubriesen l'embolic en què la han ficada els oncles.
Mentrestant en Marcial què viu amb la seva tia fadrina, de la qual li treu els diners per a ell, porer viure bé vou perillar la seva economia ja que la tia es vol casar. Ell serca un pis per montar-se el despatx de abogat i amb ajuda de la Clotilde (una amiga seva i de na Pilar). La pilar i ell es troben a casa de Clotilde. I comencen a reconciliar-se
En Rafel, què és el cunyat de la Pilar, tem que na Pilar es casi amb en Marcial i decideix jugar la darrera carta, contra Elvira. Conta a Elvira un grapat de desberats i fa que Elvira escrigui a la seva mare una carta molt cruel. La Pilar quan la llegeix quasi es mor, es posa molt malament. No pot veure a ningú, i menys els oncles, i criden el metge li ajuda la Osita que no se separa de ella. Quan el Rafel va a veure la Pilar ( per acabarla de rematar) el treuen defora de casa seva. Més endavant i sense que ella se'n adoni rep la visita de la seva filla la qual es fa una serie de reflexions i s'envà sense veure la seva mare. La pilar troba un plec que Rafel li vol fer firmar i el mostra a l'home de Osita ell li diu que es greu que quedarà sense res, que la volen arruinar.
La Pilar es recupera i fan una visita a Marcial per mostrar-li la plec de la fàbrica que en Rafel li havia volgut fer firmar i li demanen la opinió al respecte com a abogat. En Marcial s'ho mira amb calma i queden per un altre dia. Na Pilar torna a visitar en Marcial al pis i pensen en canviar el gerent de la fàbrica cosa que perjudicaria molt a Rafel ja que ell de moment fa i desfà. Marcial es posa en feina referent al tema.
La Pilar entrevista a un treballador de la fàbrica qui li confirma amb proves que tota la culpa de una posible ruina es de Rafel i per no voler canviar unes peces que ell està disposat a dur les proves davant judici. La Pilar, vou que tota la vida han abusat de ella l'han utilitzada tota la familia, reflexiona molt sobre ella mateixa i decideix viure la seva propia vida i tenir la seva felicitat junt amb Marcial encara que tot dos siguin pobres.
En un principi la Pilar (ja instal·lada) no s'avorreix pero aixi com passa el temps la Pilar pensa amb en Debergà per poder-lo casar amb la filla o per ella? Reben la visita dels Roig (Pomposa i Rosendo) mare i fill. A la casa de la Pilar ariba un ram de flors sense tarjeta que fa pensar que es den Debergà; però en Rosendo fa creure a Elvira què el ram és seu ja què ell desitja a Elvira. Però na Elvira en realitat no vol en Rosendo, la Elvira està pensant en tot moment amb en Debergà. Van a comprar pastissos a la Pastisseria del poble i devora la pastisseria troben en Debergà i saben que en realitat el que ha enviat el ram de flors a estat en Debergà i decideixen anar de excursió a Font Romeu. Per tant la Elvira descubreix que en Rosendo és un mentider i això provoca que el rebutgi.
Lo endemà en Debergà, el nen xacó, Pilar i la filla, se'n van de excursió amb un carruatje i es topen amb la Pomposa Roig i el seu fill (en Rosendo) que estan allà de casualitat. En Debergà a de dinar amb na Pilar ja què han anat de exursio junts i na Pomposa. Fa tot el posible perquè en Debergà deixi la Pilar i es vagi a dinar amb ella ja que pereix a ser, que entre ella i en Debergà altre temps hi ha algut alguna cosa, dins un Balneari, pot esser fossen amants. Però no aconsegueix retenir en Debergà, ja que a ell li agraden Pilar i la filla. Mentrestant la pilar te una conversació amb la seva filla i parlen sobre en Debergà. La mare dedueix que a la filla li agrada i deixa de pensar amb ell com a posible home.
Na Elvira pensa que es per culpa dels Roig que en Marcial s'envà cap a Barcelona i confesa que està enamorada de'n Marcial. A la mare Pomposa, es dona compte de que en Marcial a fuit de ella i s'està desenganant de ell. Mentres fa una visita a la Pilar, per veure què en pot treure ja que pensa, que en Debergà esta per les Dou.
Arriben els parents de la Pilar a la casa, son dos oncles i una tia, i tenen una conversa am la Pomposa, la qual, intenta ficar tot el mal posible, degut el qual, els oncles intenten separar l'Elvira de'n Marcial, ja que la Pomposa vol en Debergà per a ella. En Robert ( un oncle de L'Elvira) vou la trama de la Pomposa i ho comunica a la Pilar la Pilar està rabiosa. La tieta Julia proposa a L'Elvira anar de viatge a San Sebastià o les provincies, o allà on vulgui (en realitat, perquè olvidi a Marcial i agafi un altre jove que ells tenen apreperat per a ella), Elvira acepta.
La Pilar començà a estar incomode, però no se'n va de la casa perque es beneficios per L'Enric. I rep un telegrama de Osita, diguent que el seu pare està molt malament i se'n va amb l'Enriquet, quan arriba, el senyor Prim ja es mort. Debergà va a donar el condol a Pilar i ella li demana que durant l'entarrament s'en encarregui de Enriquet, cosa que en Debergà acepta. Na Pilar sent molta soletat sense el seu pare i parla amb en Debergà com a amic. Mentres, rep un telegrama, de L'Ortal dels seus parents que vendran pels funerals, el capellà que hi va a fer les exequies parla amb la Pilar i ella se entera de que probablement el oncles se'n endugueren, de viatge a L'Elvira per intentar casar-la amb un tal Echevarria ( això li fa notar en Debergà).
En Debergà fa reflexions sobre ell mateix i es dona compte de que se està enamorant de na Pilar i aquest amor es correspost i per saber-ho sert va a veure na Nodiera una antigua amant actriu amb la idea de juntarse amb ella pero ella, en té un altre.
Arriben en els Ortals amb Elvireta i un jove que es n'Amós Echeverria Elvira diu a la seva mare que estima a L'Amós, Pilar li fa reflexions a la Elvira sobre l'Amós i a la fi, li dona la seu vist i plau perque es casi amb ell. Es topen amb la Pomposa quan van de compres i tenen una gran discussió amb ella i es barallen.
Els oncles, na Pilar i l'Elvira parlen sobre la dot que li donara Pilar a Elvira quan es casi amb Amós, Elvira no pot, es pobre en relació a n'Amós què és ric, ella troba que no pot donar de cap de les maneres la dot a la filla, però els oncles li monten una trama per la cual ella accedeix a endautar-se amb ells, tot per donar-li la dot i quedar bé davant la societat. La filla es casa i van de viatge de noviis a Italia. Na Pilar fa una visita a la seva amiga Osita i li parla sobre la dot de l'Elvira. L'Osita li obre els ulls i descubriesen l'embolic en què la han ficada els oncles.
Mentrestant en Marcial què viu amb la seva tia fadrina, de la qual li treu els diners per a ell, porer viure bé vou perillar la seva economia ja que la tia es vol casar. Ell serca un pis per montar-se el despatx de abogat i amb ajuda de la Clotilde (una amiga seva i de na Pilar). La pilar i ell es troben a casa de Clotilde. I comencen a reconciliar-se
En Rafel, què és el cunyat de la Pilar, tem que na Pilar es casi amb en Marcial i decideix jugar la darrera carta, contra Elvira. Conta a Elvira un grapat de desberats i fa que Elvira escrigui a la seva mare una carta molt cruel. La Pilar quan la llegeix quasi es mor, es posa molt malament. No pot veure a ningú, i menys els oncles, i criden el metge li ajuda la Osita que no se separa de ella. Quan el Rafel va a veure la Pilar ( per acabarla de rematar) el treuen defora de casa seva. Més endavant i sense que ella se'n adoni rep la visita de la seva filla la qual es fa una serie de reflexions i s'envà sense veure la seva mare. La pilar troba un plec que Rafel li vol fer firmar i el mostra a l'home de Osita ell li diu que es greu que quedarà sense res, que la volen arruinar.
La Pilar es recupera i fan una visita a Marcial per mostrar-li la plec de la fàbrica que en Rafel li havia volgut fer firmar i li demanen la opinió al respecte com a abogat. En Marcial s'ho mira amb calma i queden per un altre dia. Na Pilar torna a visitar en Marcial al pis i pensen en canviar el gerent de la fàbrica cosa que perjudicaria molt a Rafel ja que ell de moment fa i desfà. Marcial es posa en feina referent al tema.
La Pilar entrevista a un treballador de la fàbrica qui li confirma amb proves que tota la culpa de una posible ruina es de Rafel i per no voler canviar unes peces que ell està disposat a dur les proves davant judici. La Pilar, vou que tota la vida han abusat de ella l'han utilitzada tota la familia, reflexiona molt sobre ella mateixa i decideix viure la seva propia vida i tenir la seva felicitat junt amb Marcial encara que tot dos siguin pobres.
Madame bobary
Madame Bovary és una famosa obra del realisme de Gustave Flaubert publicada el 1857. La seva protagonista és Emma Bovary, que ha esdevingut un arquetip literari. La novel·la narra els pensaments i vivències d'aquesta dona, infeliçment casada, a la recerca d'una altra vida i la seva influència en la gent que l'envolta.
Emma ha estat anomenada "Quixot femení" perquè són les lectures les que la fan embogir i buscar una vida inexistent, molt millor que la que té en realitat amb el seu marit Charles. Ella voldria viure les aventures de les novel·les del romanticisme. Per això busca diversos amants i va gastant la fortuna del seu espòs, anhelant el luxe que embolcalla les seves heroïnes.
La seva figura critica la burgesia i el seu convencionalisme, incapaç de viure com demana la imaginació i el sentiment, però també culpable d'ofegar-la per ser dona fins que no li queden sortides. L'estil del narrador, en tercera persona omniscient, permet criticar aquesta classe social sense arribar a acceptar la fugida que representen les lectures de la protagonista (com es veu al final de l'obra). Es focalitza en Emma però alterna amb la visió del marit, l'apotecari i els diversos amants per contrastar-ne les intencions amb la visió ingènua d'ella.
En aquesta novel•la de Gustave Flaubert, trobem a la protagonista Emma, de la qual podríem dir moltes coses, però un dels aspectes a ressaltar, d’aquest personatge és la sensualitat que li aporta a la novel•la, i que en diferents ocasions fa canviar el punt de vista d’aquesta. La sensualitat de la protagonista es pròpia d’una dona de la seva època: insinuant, presumida,coqueta,etc… En varies ocasions al llarg de tota la novel•la podem percebre aquesta sensualitat. Per exemple a l’escena a la que esta donant un passeig amb Rodolphe a cavall. El moviment del cavall, el fet de que a ella se l’hi veies el botí i una petita part de la cama, els frecs involuntaris de les cames al passar molt junts amb els cavalls,etc… O en el moment en el que estan tenint una conversa quan són les festes de Yonville, Rodolphe fa un intent d’aproximar-se a ella, posant la seva mà a la cuixa d’ella, i aquesta seguint la intenció d’en Rodolphe col•loca la seva mà a sobre la d’ell. La sensualitat que podem trobar en aquestes dos escenes apareixen en moltes altres al llarg de la novel•la.
A la novel•la de Gustave Flaubert, ens trobem amb la protagonista Emma, filla d’un granger i muller de Charles Bovary. Emma va ser educada al convent de les Ursalines. La seva educació va ser molt esmerada, sàvia: Dansa , geografia, dibuix, cosir, tocar el piano, etc.. Una altre cosa que al llarg de la seva vida li condicionarà la seva personalitat, seran les lectures de novel•les romàntiques, d’heroïnes, etc.. Fruit d’una educació romàntica, plena de somnis no complerts i fantasies, en un ambient en el que els protagonistes no es veuen com realment són, sinó com voldrien ser, Emma Bovary s’enfronta amb la frustració de les seves esperances e il•lusions.
Emma ha estat anomenada "Quixot femení" perquè són les lectures les que la fan embogir i buscar una vida inexistent, molt millor que la que té en realitat amb el seu marit Charles. Ella voldria viure les aventures de les novel·les del romanticisme. Per això busca diversos amants i va gastant la fortuna del seu espòs, anhelant el luxe que embolcalla les seves heroïnes.
La seva figura critica la burgesia i el seu convencionalisme, incapaç de viure com demana la imaginació i el sentiment, però també culpable d'ofegar-la per ser dona fins que no li queden sortides. L'estil del narrador, en tercera persona omniscient, permet criticar aquesta classe social sense arribar a acceptar la fugida que representen les lectures de la protagonista (com es veu al final de l'obra). Es focalitza en Emma però alterna amb la visió del marit, l'apotecari i els diversos amants per contrastar-ne les intencions amb la visió ingènua d'ella.
En aquesta novel•la de Gustave Flaubert, trobem a la protagonista Emma, de la qual podríem dir moltes coses, però un dels aspectes a ressaltar, d’aquest personatge és la sensualitat que li aporta a la novel•la, i que en diferents ocasions fa canviar el punt de vista d’aquesta. La sensualitat de la protagonista es pròpia d’una dona de la seva època: insinuant, presumida,coqueta,etc… En varies ocasions al llarg de tota la novel•la podem percebre aquesta sensualitat. Per exemple a l’escena a la que esta donant un passeig amb Rodolphe a cavall. El moviment del cavall, el fet de que a ella se l’hi veies el botí i una petita part de la cama, els frecs involuntaris de les cames al passar molt junts amb els cavalls,etc… O en el moment en el que estan tenint una conversa quan són les festes de Yonville, Rodolphe fa un intent d’aproximar-se a ella, posant la seva mà a la cuixa d’ella, i aquesta seguint la intenció d’en Rodolphe col•loca la seva mà a sobre la d’ell. La sensualitat que podem trobar en aquestes dos escenes apareixen en moltes altres al llarg de la novel•la.
A la novel•la de Gustave Flaubert, ens trobem amb la protagonista Emma, filla d’un granger i muller de Charles Bovary. Emma va ser educada al convent de les Ursalines. La seva educació va ser molt esmerada, sàvia: Dansa , geografia, dibuix, cosir, tocar el piano, etc.. Una altre cosa que al llarg de la seva vida li condicionarà la seva personalitat, seran les lectures de novel•les romàntiques, d’heroïnes, etc.. Fruit d’una educació romàntica, plena de somnis no complerts i fantasies, en un ambient en el que els protagonistes no es veuen com realment són, sinó com voldrien ser, Emma Bovary s’enfronta amb la frustració de les seves esperances e il•lusions.
viernes, 13 de marzo de 2009
Ramona , adéu
amona adéu té com a protagonistes tres dones barcelonines d'una mateixa família -ávia, mare, filla-, que porten un mateix nom, Ramona. Les dues primeres estimen amb passió la Barcelona que les envolta, mentre que Mundeta, la darrera component de la saga, viu en una Barcelona en franca decadència. Al llibre, hi ha tres Barcelones, i tres sentiments diferents enfront la ciutat. Per un diari amb data concreta- sabem que la primera Ramona viu al barri de Gràcia, quan era encara un poble que no formava part de la ciutat; i ens, assabentem, també, de la inauguració del primer tramvia elèctric, de la guerra de les colònies i dels seus problemes, de la integració del barri a la ciutat ... ; però sobretot coneixen el profund amor d'aquest personatge per la seva ciutat, un amor que farà que, a París, s'enyori profundament. En canvi, per a Mundeta, per la universitària que viu en plena època franquista, Barcelona és, ja, una ciutat decadent que conserva únicament alguns espais interessants -aquells més antics, que tenen com a centre la Rambla-, però que el pas del temps ha degradat; és, sobretot, sota la dictadura, una ciutat opressora de la qual Mundeta vol escapar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
